Prestatges

Les eleccions són moments especialment perillosos pel ciutadà. Al tombar qualsevol cantonada pots anar a parar a mans d’un polític sense escrúpols que espera ansiós que algun despistat indefens hi passi per muntar-li per sorpresa un míting amb banderes, globus, himnes i gent feliç, confiada i ben pentinada que mira a càmera des del darrere del candidat. Quin pànic.

Total, que mentre buscava alguna cosa per defensar-me del Rajoy, el Zapatero, la Clinton i l’Obama vaig trobar No pienses en un elefante, de George Lakoff. No és prou gruixut per fer-lo servir d’arma, però tot i així és interessant donar-li una ullada.

El George Lakoff (1941) és lingüista, professor universitari i ideòleg del partit demòcrata dels Estats Units. En aquest llibre analitza les claus de l’èxit del discurs republicà, que segons ell ha aconseguit consolidar la ideologia conservadora a la societat nord-americana gràcies a un bon ús del llenguatge.

Les tesis principals són senzilles, i és fàcil veure’n exemples arreu, especialment durant la campanya electoral:

1. El vocabulari sempre fa referència a tercers conceptes, no sempre explícits, que cal que siguin els que a tu t’interessen. Per exemple: després de la caiguda de les Torres Bessones l’any 2001 es podia parlar d’atemptat o d’atac. Els dos són una descripció vàlida, però usar la paraula atac relaciona el fet amb la guerra, i d’aquí a enemic, defensa, represàlies, bombardeig. En canvi, parlar d’atemptat deriva més aviat cap a responsables individuals, no països, cap a judici, acció policial, etc. La tria de vocabulari va facilitar, en aquest cas, començar una guerra que en altres circumstàncies la població no hauria acceptat. Un altre exemple: abaixar impostos i retallar el pressupost del govern és el mateix. El primer cas implica una descàrrega pels ciutadans; en el segon es fa referència a la pèrdua de serveis públics.
   No has de fer servir el vocabulari de l’adversari, perquè quan ell l’ha utilitzat en discursos anteriors ha construït implicacions que tu ja no pots controlar.
2. Els valors són més importants que els fets. Ens movem per valors: les idees i els fets serveixen per reforçar-los, però és difícil que ens facin canviar de parer amb un argument lògic. És habitual trobar persones amb pocs recursos econòmics que voten partits de dretes, tot i que en teoria el que els convé és un govern d’esquerres. Els valors, la identitat, s’imposen sobre la lògica.
   Si un fet no encaixa amb el teu esquema mental establert, el més probable és que l’ignoris i prou.
3. Els progressistes (demòcrates) i els conservadors (republicans) es diferencien pels valors que defensen. En general, els progressistes tenen els valors d’una família protectora (igualtat, protecció, responsabilitat compartida, p.ex.) i els conservadors els d’una família “de pare estricte” (disciplina, autoritat, recompensa pels mèrits individuals, p.ex.).

A partir d’aquestes tres idees, Lakoff fa les seves recomanacions: utilitza sempre el teu vocabulari per parlar, tria el que et sigui favorable, i defensa des dels teus valors, o utilitza els de qui vols convèncer per argumentar a favor teu. En una discussió on defensis el matrimoni homosexual, parla a favor de la igualtat de drets i digues que ningú no té dret a dir-te amb qui t’has de casar; no t’encaparris a defensar que existeixen diversos models de família i que tots poden ser igualment satisfactoris per educar les criatures, perquè el teu interlocutor es poc probable que comparteixi aquest valor. El primer argument coincideix amb el model del pare estricte: es reforça l’autoritat del cap de la família; el segon argument xoca contra el mateix model: la família tradicional és un pare sever, una mare carinyosa i uns nens obedients i disciplinats.

No cal estar d’acord amb tot el que diu aquest home, però les reflexions són interessants. I et pot donar un parell d’idees per quan negociïs un augment de sou. O per quan arreglis el món amb els sogres, a l’hora del cafè.

No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político. George Lakoff.
Editorial Complutense. Madrid(2004).
Edició de butxaca, de 174 pàgines. Val 10€, que són 0.057€/pàgina.
L’original anglès es titula “Don’t think of an elephant!” i l’ha traduït Magdalena Mora.