Prestatges

Fa un dia rúfol. Tot i que no fa fred, en una pel·lícula algú hauria tingut el detall de posar una llar de foc encesa dins del pla, perquè queda bé amb la il·luminació. Però avui no porto la llar de foc a sobre i no he vist una càmera des que fa un parell de setmanes van rodar un anunci a la botiga del davant, així que per ambientar haurem de tirar de la meva música habitual dels dies de pluja:

El Josh Rouse (EUA, 1972) diu que es considera un cantautor dels 70, i va amb la guitarra amunt i avall, com s’ha fet tota la vida, des que el 1998 va publicar el primer dels seus set discos. Fa cançons senzilles i cantables. Si porteu barret de cowboy i botes punxegudes a vegades us entraran ganes de ballar en línia, marcant el ritme. L’ombra del country no és exagerada, però al cap i a la fi va néixer a un poble de 600 habitants a Nebraska on fa pinta de fer molt de fred… En general són cançons intimistes, ben fetes, una mica melangioses però sense depressió.

Després de l’èxit més que considerable de Nashville (2005), es va traslladar a viure a alguna banda de la costa valenciana on, fins on he pogut llegir, es dedica a fer cançons, aprendre castellà i, com no, dormir la migdiada i explicar-ho a les entrevistes que li fan.

Les migdiades deuen ser constructives. Si algú sap un ús per rúfol que no sigui fa un dia rúfol, que m’ho digui, sisplau.