Prestatges

És possible que aquest mes sí que cobri… i abans de que els calés passin a ser propietat del senyor Vodafone, Repsol o Caprabo vull triar un festival d’estiu i comprar l’entrada. Ciutadans, repasseu cartells quan us escaquegeu de la feina.

Fa uns anys que algú anomenat Manitoba feia electrònica amb tocs naïve d’aquests que l’Amélié va posar de moda:

L’estil ha canviat amb el temps, més poppie i menys electrònic, però els samples de sons de joguines, picarols i altres coses rares segueixen apareixent de tant en tant.

El que ha canviat radicalment és el nom del grup: un bon dia el senyor Richard Manitoba (res a veure amb ells) els va denunciar perquè usaven el seu nom… així que van passar a dir-se Caribou. Sembla que només va denunciar el grup, i va deixar en pau a la província canadenca de Manitoba. Posats a fer, hauria sigut interessant veure la sentència. Fa poc es va donar el mateix cas amb una empresa, Zara, i un poble turc, Zara. Suposo que no els faran canviar de nom.

En fi, que Caribou o Manitoba són els noms artístics del doctor en matemàtiques canadenc Daniel Snaith (1979). El primer disc és del 2001 i  en porta uns set (més infinitat de singles i edicions de tres o quatre cançons).

Aquest any actuaran al Primavera Sound, i en principi el que es podrà veure serà més semblant al disc Andorra (2007) que al que hi havia al primer vídeo. Per tancar, doncs, una cançó més recent: